Idrissa transcendeix els límits del documental per esdevenir una eina de reparació i denúncia col·lectiva. El film reconstrueix la vida i mort d’Idrissa Diallo, un jove de 21 anys originari de Guinea Conakry que va morir en estranyes circumstàncies al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona l’any 2012. La seva identitat va romandre oculta durant anys, convertint-lo en un mort sense nom dins d’un sistema opac i racista.
A partir d’una investigació exhaustiva i un treball de contra-arxiu comunitari, el documental ressegueix la biografia d’Idrissa i acompanya els esforços per repatriar el seu cos al poble natal. Aquest gest, aparentment íntim i humà, es converteix en un acte polític de reparació simbòlica i real, desafiant l’oblit institucional i l’estratègia de deshumanització sistemàtica dels migrants.
IDRISSA s’estructura com una crònica coral on la veu de l’activisme antiracista —especialment la de la comunitat africana a Barcelona— ocup a un lloc central. El projecte trenca amb la representació clàssica de la víctima i posa en primer pla els subjectes polítics que resisteixen, revelant les dinàmiques de violència postcolonial incrustades en les polítiques migratòries europees.
El documental es desplega també com a projecte transmedial amb múltiples accions complementàries: campanyes de sensibilització, presentacions en centres educatius, col·laboracions amb entitats socials i la creació d’un espai virtual de memòria. Tot plegat forma part d’un dispositiu polític que entén l’audiovisual com a eina d’incidència i transformació.
Amb IDRISSA, Metromuster proposa un model de cinema implicat que no només denuncia, sinó que actua. Un cinema que, des de la memòria, engega processos de justícia i organització col·lectiva per combatre la impunitat i reivindicar la dignitat dels sense veu.
